Olors

Hi ha olors que, des que penetren per primera vegada dintre teu, saps que persistiran a la memòria durant molts de temps, potser per sempre. Queden instal·lades als sentits fermament i, quan creus que comencen a esvair-se, tornen i tornen i et traslladen a moments viscuts. De vegades, fins i tot succeeix a la inversa i és el record d’aquells moments el que et fa tornar a sentir aquelles olors tan dolces.

Quan deixes de dubtar

Els primers dies van ser durs, d’una tristesa asfixiant. Però van ser també uns primers dies de dubte. No vas ser tu qui va prendre la decisió i, tot i així, pensaves que potser sí que era el millor. Trobaves a faltar una rutina, uns costums, una olor... i pensaves que potser només era això, que el trobaves a faltar.
Han passat dies, setmanes. Ha passat ja més d’un mes. Ara ja no dubtes, ho tens claríssim, fa dies que li tens. No és només que el trobessis a faltar, no. Ara ja estàs segura que això no és el millor, no ho pot ser. O com a mínim no ho pot ser si tots dos sou sincers. Si dues persones s’estimen haurien de lluitar per estar juntes i per superar tot allò que els va fer tant de mal i va acabar per separar-les. Ara ja no és només una tristesa asfixiant.

Tocar fons

L’únic que ens queda quan hem tocat fons és esperar el moment de començar a enlairar-nos de nou.

Tristesa

Arribes a un cert grau de tristesa que fins i tot sents que et costa respirar. Deambules d’una banda a una altra, amb la mirada perduda i la ment en blanc. Fas i desfàs el camí una i altra vegada però en realitat no vas enlloc. I mires de respectar el silenci.

Recuperar el control

Ja n’hi ha prou, canvi de xip. Aquest matí, dutxant-me, ho he vist clar. No vull fugir més. He estat fugint de tot els últims mesos però ara ja s’ha acabat. A partir d’avui mateix, recuperaré el control. Serà difícil perquè han canviat moltes coses durant aquest temps, m’he adonat de moltes coses que no m’agraden i que no em satisfan. Per això ara toca canviar-les, però toca fer-ho conscientment sense deixar-se endur per superficialitats.

Ja no tornaré a mirar enrere, el que està fet ja està fet. Miraré endavant procurant que cada passa que faci esdevingui segura i em permeti recuperar la força que he tingut la sensació que s’anava cremant durant aquest temps. Vull recuperar el somriure i la tranquil·litat, seguir vivint el dia a dia sense culpes ni retrets.

Aquest matí, dutxant-me, he vist com el desaigua s’ho enduia tot i ara em sento tan neta com la meva consciència em permet.