I mira avi, precisament avui
celebrem Sant Miquel a Lourdes. És curiós després de tants anys.
Quantes i quantes anècdotes i
estones hi vam viure aquí quan els néts érem petits i els fills ens hi portaven
per ser-hi tots plegats.
Ho recordem amb il·lusió i
alegria perquè, per a nosaltres, sempre era com una aventura venir-hi: havent
sopat - i recordem que sempre ens fèieu
agafar jaquetes o jerseis perquè, ja se sap, a Lourdes de vegades al vespre
refresca - sempre quedava una estona per aixecar-nos i anar a jugar al parc,
gronxar-nos als gronxadors, jugar a pica-paret i vés a saber quantes altres
coses. I després baixar xino-xano per La Riera i qui sap si fins i tot encara
fer-hi un últim gelat mentre anàvem a tocar ratlla.
I uns records porten a d’altres. Les
tardes a Terracota, sempre amb les cadires davant fent petar la xerrada, de
vegades hi havíem estat força colla. I les anades a la platja amb la Mobylette:
fins a quatre hi havíem anat, sense casc ni res, i, si encara faltava algú, tu
ens deixaves al Portinyol i tornaves al poble a fer un segon camí. Les
incomptables passejades per les roques que, per a nosaltres eren màgiques. I després cap a casa a tirar l’aigua a
l’arròs mentre nosaltres encara fèiem algun bany més. També les sobretaules al
pati de casa sense que faltés mai la broma de dir-nos que diguéssim a can
Floris que ens canviessin l’ampolla de xampany que ens l’havien donat buida. I
també aquella època de l’hortet: encarregant la paella i muntant aquella gran
taula a l’aire lliure, recollir tomàquets i carbassons i tot el que hi havies
plantat. Grans moments viscuts.
I moltes més coses, cadascú amb
els seus records, per exemple les sortides a Breda per comprar ceràmica,
sobretot amb el nét gran, que sempre en parla.
Però avui celebrem Sant Miquel i
només volíem dir-te PER MOLTS ANYS i que puguem seguir gaudint de tants moments
agradables tots junts.
Moltes gràcies per haver-nos regalat totes aquestes
estones. T’estimem!
© Mònica Colomer, 2015
