Rellegeixes vells escrits...
observes fotos de fa un temps, no massa... i et vénen mil imatges més a la
ment. No cal que siguin capturades en una càmera, les imatges, per retenir-les
a la memòria.
Una imatge et porta a una altra i
un record a un altre record... i, de sobte, pràcticament no reconeixes la
persona que eres fa uns mesos ni la vida que portaves per ser feliç, tot i
sentir-t’hi en molts moments.No sóc de penedir-me d’actes del passat però sí que, visualitzant aquestes imatges mentals, sento certa vergonya d’alguna situació concreta.
I, qui sóc ara? Sóc jo.
Jo, en un altre escenari...
Jo, amb un altre guió, que teixeixo cada dia amb màxima naturalitat perquè continuo sent jo.
Jo, en una altra trama... en una altra etapa... en... una altra vida?
Una vida que no és escrita
encara, que s’anirà escrivint a mesura que anem afrontant les seves proves. Proves
que desitges superar perquè és la vida que vols viure.
Quantes vides tenim i, quantes n’he
viscut ja?
