dimecres, 24 de setembre del 2014

Consciència de necessitat de canvis


Totes les etapes tenen un inici i un final. Ara fa cosa d’un any vaig iniciar-ne  una que en aquests moments considero que he de començar a tancar. No tots els seus aspectes, evidentment. No m’hi vull tornar a entretenir, però ha estat una etapa en què he après molt tant de la vida com de mi mateixa i he viscut alguns dels moments més feliços i que més m’han omplert.

Avui em sento esgotada, i potser també una mica perduda i espantada. Sensacions que feia temps que no sentia. No tinc la percepció d’haver-ne estat fugint, d’aquestes sensacions – ni molt menys -. No és pas això. Més aviat és que tot el que he estat fent per sentir-me feliç i forta, sembla que ara ja no és suficient.

I no és que vulgui deixar de viure el dia a dia tal com es presenti perquè, al final, no podem controlar tot el que ens pot deparar i hem de tenir capacitat per reaccionar davant qualsevol situació amb la major espontaneïtat i eficiència possible.

Tot i això, d’un temps cap aquí m’he adonat que necessito recuperar el control sobre algun dels hàbits que he deixat de banda durant aquesta etapa. Recuperar un cert ordre tant extern com intern que durant aquest temps no m’han sigut necessaris.

I al marge d’aquestes reflexions pròpies, hi ha també les converses de diumenge passat. La primera, amb el meu germà i un bon amic; la segona, ja només amb en Marc. De vegades pot semblar que les converses serveixen només per passar una estona i que, el que s’hi ha parlat morirà en el moment en què acabi la conversa. De vegades pot semblar també, en el meu cas, que les coses que se’m diuen i les idees que se’m donen em passen desapercebudes i que no els dono la importància que els dóna qui me les intenta transmetre, o que em tanco en els meus arguments i no seré capaç de donar-los la volta. No és així. Sovint necessito unes hores per absorbir-les i interioritzar-les.
En fi. La conclusió no deixa de ser aquesta, consciència de necessitat de canvis vitals. Això sí, espero que aquests canvis no impliquin perdre cap de les coses ni persones importants que han format part d’aquesta última etapa inoblidable.