Setmana intensa. Intensa pel ritme laboral que he portat
però, sobretot, intensa internament. Setmana de reflexions.
I és que l’últim cap de setmana va començar de manera
immillorable i ho va estar fins ben entrada la nit de dissabte a diumenge,
moment en què una persona molt important em va fer veure, i no per primera vegada,
coses que no li agraden de mi.
I la cosa no és ben bé aquesta, va més enllà. Amb aquesta
persona de qui parlo acostumem a veure les coses i les persones de manera similar.
I en aquell moment va considerar que li havia fallat. I no em va poder saber
més greu! Però tampoc això és el pitjor. El pitjor és que, si com deia, veiem
les persones de la mateixa manera, fallar-li a ella representa també fallar-me
a mi mateixa. Si hi ha coses que no li agraden de mi, a mi tampoc m’agraden i
això m’avergonyeix!
Setmana de reflexions, doncs. Setmana de canvi d’hàbits
i rutines per mirar de rectificar i canviar tot allò que no ens agrada de
nosaltres mateixos. Setmana d’agraïment també, perquè les persones que ens
diuen la veritat de com ens veuen són les que realment podem considerar
amigues. Setmana positiva!
© Mònica Colomer, 2015
