Tu.
Jo.
Nosaltres.
Aquest és el present.
El present és el que importa.
El passat?
El passat ja ha passat.
L'única importància que continua tenint és que ens ha fet
com som i ens ha conduït aquí.
Som fet de cicatrius.
Les cicatrius són ferides guarides que només ens recorden d’on
venim.
El futur?
El futur és incert.
El teu, el meu, el nostre... el de tot ésser.
Sobre el futur només podem decidir què volem i què no.
Jo sé què vull.
I, sobretot, sé què no vull.
No vull una vida on no hi siguis.
© Mònica Colomer, 2016
1 comentari:
Emocionant. Emocionat. M'encanta.
Publica un comentari a l'entrada