Haver-la trobat

 

Trobar aquella persona que et remou l’interior i, sense ella saber-ho, faci que a partir d’aquell mateix moment, sentis la necessitat de fer les coses ben fetes, de millorar com a persona.

Trobar aquella persona que, només veure-la, saps que ha aparegut per canviar-te la vida, la manera de veure-la i de voler viure-la: de sobte és molt més bonica, intensa i interessant i la vols viure cuidant-la, cuidant-te, cuidant-lo. Aprofitar-la al màxim, com sempre has fet, però alhora de diferent manera. I, sempre que sigui possible, a prop seu, fent projectes amb il·lusió i aconseguir que es facin realitat. Mirar que els vells fantasmes que ens han acompanyat fins ara de manera individual vagin desapareixent i descarreguin les nostres ments i les nostres ànimes. Viure’ns l’un a l’altre. I que cadascú pugui viure, també, tot allò i a tots aquells que li importen i el fan feliç. Sumant-nos, no anul·lant-nos.

Trobar aquella persona que portaves tota la vida esperant, que et fa sentir com no t'havies sentit abans, i no voler pensar ni per un moment que pugui ser un “estel fugaç”.

© Mònica Colomer, 2015