Per molts anys avi

I mira avi, precisament avui celebrem Sant Miquel a Lourdes. És curiós després de tants anys.

Quantes i quantes anècdotes i estones hi vam viure aquí quan els néts érem petits i els fills ens hi portaven per ser-hi tots plegats.

Ho recordem amb il·lusió i alegria perquè, per a nosaltres, sempre era com una aventura venir-hi: havent sopat -  i recordem que sempre ens fèieu agafar jaquetes o jerseis perquè, ja se sap, a Lourdes de vegades al vespre refresca - sempre quedava una estona per aixecar-nos i anar a jugar al parc, gronxar-nos als gronxadors, jugar a pica-paret i vés a saber quantes altres coses. I després baixar xino-xano per La Riera i qui sap si fins i tot encara fer-hi un últim gelat mentre anàvem a tocar ratlla.

I uns records porten a d’altres. Les tardes a Terracota, sempre amb les cadires davant fent petar la xerrada, de vegades hi havíem estat força colla. I les anades a la platja amb la Mobylette: fins a quatre hi havíem anat, sense casc ni res, i, si encara faltava algú, tu ens deixaves al Portinyol i tornaves al poble a fer un segon camí. Les incomptables passejades per les roques que, per a nosaltres eren màgiques.  I després cap a casa a tirar l’aigua a l’arròs mentre nosaltres encara fèiem algun bany més. També les sobretaules al pati de casa sense que faltés mai la broma de dir-nos que diguéssim a can Floris que ens canviessin l’ampolla de xampany que ens l’havien donat buida. I també aquella època de l’hortet: encarregant la paella i muntant aquella gran taula a l’aire lliure, recollir tomàquets i carbassons i tot el que hi havies plantat. Grans moments viscuts.

I moltes més coses, cadascú amb els seus records, per exemple les sortides a Breda per comprar ceràmica, sobretot amb el nét gran, que sempre en parla.

Però avui celebrem Sant Miquel i només volíem dir-te PER MOLTS ANYS i que puguem seguir gaudint de tants moments agradables tots junts.

Moltes gràcies per haver-nos regalat totes aquestes estones. T’estimem!

© Mònica Colomer, 2015