Aquesta sensació estranya amb què
t’has llevat avui... Aquesta mena de nus a l’estómac, que sembla que et vulgui
avisar que avui tot canviarà... Aquesta sensació que sembla que vulgui que els
nervis i les pors et paralitzin...
Però ja no! Sento, em sento viva
i tinc ganes de fer les coses bé i això no hi ha res ni ningú que ho pugui
canviar ja, sense tenir en compte, clar, algun caprici macabre del destí.
© Mònica Colomer, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada