Hi ha olors que, des que penetren per primera vegada dintre teu, saps que persistiran a la memòria durant molts de temps, potser per sempre. Queden instal·lades als sentits fermament i, quan creus que comencen a esvair-se, tornen i tornen i et traslladen a moments viscuts. De vegades, fins i tot succeeix a la inversa i és el record d’aquells moments el que et fa tornar a sentir aquelles olors tan dolces.
3 comentaris:
Deus parlar de l'olor que fa Arenys per Nadal,aquella olor de quant érem petits i el Nadal ens feia més il.lusió que no pas ara. Grans records, si senyor!
Potser ens hi hauríem d'aplicar i escriure més sovint, no?
Recuperar el control
Ja n’hi ha prou, canvi de xip. Aquest matí, dutxant-me, ho he vist clar. No vull fugir més. He estat fugint de tot els últims mesos però ara ja s’ha acabat. A partir d’avui mateix, recuperaré el control. Serà difícil perquè han canviat moltes coses durant aquest temps, m’he adonat de moltes coses que no m’agraden i que no em satisfan. Per això ara toca canviar-les, però toca fer-ho conscientment sense deixar-se endur per superficialitats.
Ja no tornaré a mirar enrere, el que està fet ja està fet. Miraré endavant procurant que cada passa que faci esdevingui segura i em permeti recuperar la força que he tingut la sensació que s’anava cremant durant aquest temps. Vull recuperar el somriure i la tranquil·litat, seguir vivint el dia a dia sense culpes ni retrets.
Aquest matí, dutxant-me, he vist com el desaigua s’ho enduia tot i ara em sento tan neta com la meva consciència em permet.
Fa un any vas escriure això. Jo ho he descobert avui per una casualitat que no ve al cas.
És... senzill, dur, valent... Jo porto temps cercant un moment de clarividència així i la força de tirar-la desprès endavant. Gràcies.
I a tu... com t'ha anat?
Espero que bé.
Gràcies un altre cop.
Publica un comentari a l'entrada