Els primers dies van ser durs, d’una tristesa asfixiant. Però van ser també uns primers dies de dubte. No vas ser tu qui va prendre la decisió i, tot i així, pensaves que potser sí que era el millor. Trobaves a faltar una rutina, uns costums, una olor... i pensaves que potser només era això, que el trobaves a faltar.
Han passat dies, setmanes. Ha passat ja més d’un mes. Ara ja no dubtes, ho tens claríssim, fa dies que li tens. No és només que el trobessis a faltar, no. Ara ja estàs segura que això no és el millor, no ho pot ser. O com a mínim no ho pot ser si tots dos sou sincers. Si dues persones s’estimen haurien de lluitar per estar juntes i per superar tot allò que els va fer tant de mal i va acabar per separar-les. Ara ja no és només una tristesa asfixiant.
Han passat dies, setmanes. Ha passat ja més d’un mes. Ara ja no dubtes, ho tens claríssim, fa dies que li tens. No és només que el trobessis a faltar, no. Ara ja estàs segura que això no és el millor, no ho pot ser. O com a mínim no ho pot ser si tots dos sou sincers. Si dues persones s’estimen haurien de lluitar per estar juntes i per superar tot allò que els va fer tant de mal i va acabar per separar-les. Ara ja no és només una tristesa asfixiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada