Dimarts, 28 de desembre de 2010. Ha
plogut molt des d’aleshores. Ha plogut molts des que no escrivia cap línia aquí.
La vida ha donat moltes voltes
des d’aquell dia i la veritat és que em sembla que mai havia estat millor que
ara. Segurament no és tant perquè les coses m’hagin anat d’una manera o d’una
altra, sinó que, sense fer grans canvis sobre la visió que en tenia, sí que n’he
fet sobre la manera de viure-la.
Han passat moltes coses des d’aquell
dia, moltes d’elles no han estat agradables i, això, és el millor. Penso que
les persones aprenem, sobretot, quan no ens agrada allò que ens passa i
necessitem amb totes les nostres forces deixar de deixar-nos endur per la
comoditat de no fer res per canviar-ho. Sovint és la nostra pròpia actitud
respecte la vida i respecte les persones que ens envolten qui ens ajuda a
obtenir el que necessitem o volem d’elles. I, en aquest últim sentit, estic satisfeta:
totes aquelles persones a qui considerava importants fa gairebé tres anys i mig,
i que encara avui les hi continuo considerant, segueixen formant part de la
meva vida. Probablement, les que han deixat de formar-ne part és perquè no
devien ser tan importants com semblava. I les que han aparegut pel camí,
principalment els darrers mesos, han contribuït d’una manera molt especial a
tots aquests canvis i espero que continuïn aquí molt més temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada