Diàleg

I tu, com ets?

Tal com em veus.

I què vols ser quan siguis gran?

Feliç.

No ho ets ja? És el que transmets.

La felicitat, la veig com un estat. I penso que només quan ja has viscut tot el que havies de viure pots fer balanç i dir si has tingut una vida feliç o no. Mentrestant, només podem valorar moments.

Doncs jo discrepo. No depèn d'haver-ho viscut. El balanç el pots fer aÉs més, allò que fa uns mesos, un any, o el temps que sigui, et donava aquesta sensació de felicitat, potser ara ja no te la dóna.

Però seria una visió parcial.

Parcial en base a què?

Contaminada per molts factors, poca perspectiva.

Potser morim demà, i allò que pensaves que era parcial, era el total.

Totalment d acord. El que crec que està clar que la lluita de cadascun de nosaltres durant tot el temps que vivim és arribar a "ser" feliços. I la màxima por, el patiment.

Però posant-te de "meta' ser feliç, vols dir que no et perds les coses petites que et fan feliç pel camí?

No, no, és que crec que a la felicitat s’hi arriba precisament amb aquestes petites coses.

Llavors ara mateix pots sentir-te feliç. Per tant, ja has arribat a aquest estat.

Per què dius que ara mateix puc sentir-me feliç? Que t’ho fa pensar??

Perquè m'ho has dit tu que s'hi arriba amb les petites coses, per tant dedueixo que gaudeixes de les petites coses. Més el que he llegit i el que hem parlat.

Més "petites" preocupacions, també. Però com que intentem ser sempre positius mirem que pesin mes els moments feliços.

Així hauria d ser. Perquè m'entenguis: La felicitat és una bola de neu que ja tens. La tens, ets feliç. Però intentes afegir-hi neu, petites coses, per fer la bola més gran, ser més feliç. Continues tenint la bola 'felicitat' però és diferent perquè és més gran. Però en essència és la mateixa bola. També passen coses que fan que la bola perdi neu, però la continues tenint. Només has de voler veure que la bola sempre hi és.

I tu que respondries ara mateix? Què vols ser quan seguis gran?

Continuar sent feliç. Continuar sent jo.

O sigui que a la pregunta si ets feliç o no... la resposta es SI!!

Sí, perquè em vull sentir així.

Si ets feliç perquè t’hi vols sentir, és més una voluntat que un estat, no? I ho trobo fantàstic, però no és el mateix.

Quan dic que sóc feliç perquè m’hi vull sentir em refereixo que no deixo que les merdes quotidianes em robin aquest estat.

Clar, és el que hem de fer. A més, sense voluntat no aconseguiríem res.

És la felicitat un estat en si mateix, o més aviat és el contrari d'estar trist? Oi que és més fàcil saber quan s’està trist?

Sí i no. Depèn de com s’entengui la felicitat: És més fàcil saber quan ens trobem malament que quan ens trobem bé, perquè representa que trobar-nos bé és l’estat normal, l’equilibri de l’organisme. Per a mi, la felicitat va mes enllà de trobar-me bé, va més enllà de l’absència de tristesa. Són moments d’una eufòria especial que quasi em posa els pèls de punta. No sé si m’explico...

Moments... Posem paraules diferents, però parlem del mateix.

Segurament

Avui he tingut un dia d merda, però això no fa que em senti menys feliç. La felicitat va molt més enllà... Vaig tenir una època molt fosca i en aquell moment no era feliç...

I suposo que vas fer tot el possible per sortir d’aquell estat i tirar endavant.

Estem fets d cicatrius! I q no són maques per recordar on érem i on som?

I tant! I per saber què hem de fer per no tornar allà on érem.

Lliçons d vida.

 

 

© Mònica Colomer, 2015