Idees inconnexes

Idees i sensacions inconnexes aquests dies. Calma, no obstant. Idees i sensacions inconnexes. Algunes que m’acompanyen de ja fa temps. D’altres de noves, fruit d’un seguit de casualitats que ara tampoc té importància explicar.

El fet és que aquestes casualitats han conduït a unes, possiblement breus, però suficientment intenses i profundes, converses anònimes que m’han provocat una mena d’efecte mirall.

No conèixer absolutament de res una persona i, de sobte, a través de la lectura, adonar-te de la similitud d’algunes de les vostres reflexions; posar-t’hi, anònimament, en contacte i encetar un seguit de converses, que no és que no hagis tingut infinites vegades amb persones molt properes i importants del teu voltant, però sí tractades des d’una altra perspectiva i d’una manera especial.

És estrany. D’alguna manera em produeix aquella sensació de correspondència entre autors - en el sentit més humil de la paraula, clar - que tenen la necessitat de compartir i debatre sobre la seva visió de la vida.

És estrany. Únicament tres dies de converses. I quantes estones pensant-hi... Deu ser allò que deia sobre l’efecte mirall: descobrir que, en algun indret, hi ha una persona que en certs aspectes sembla que veu el món de la mateixa manera que tu i veure-t’hi reflectit, com si et trobessis davant d’un mirall. I la mateixa necessitat de confirmar que la imatge que reps és la real.

I ara comença a ploure, només un parell de gotes, però no m’importa gens. Em sento en pau i relaxada.

I he après també que m’agrada l’anonimat.

© Mònica Colomer, 2015