Doncs això s’acaba, demà tot torna a la normalitat, a l’ordre
dels horaris i a la disciplina que exigeix la feina. No passa res! Per sort
aquests dies han aconseguit complir les expectatives que me n’havia creat. Potser
hauria pogut fer més coses de les que he fet, però totes les que he fet m’han
omplert i m’han aportat l’energia necessària per afrontar el que queda.
Satisfacció.
Alguna estona de platja. M’encanta el mar, hi vaig créixer. El
sol t’acarona la pell i et fa sentir aquella calor dolça que et fa conscient
que ja arriba l’època que més t’agrada de l’any. I aquell imant que és l’aigua,
que és transparent i com una bassa d’oli i que t’obliga a apropar-t’hi. En fuges
un parell de vegades perquè – no ens enganyem – és molt freda encara al mes d’abril.
Més tard, però, no t’hi pots resistir. I prens la decisió de llençar-t’hi i
sentir-la a la teva pell. Ja no li tens por: saps que has pres la millor
decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada