diumenge, 9 de setembre del 2007

Silenci voluntari

Haureu pogut comprovar que fa dies que no escric res. Aquesta vegada no és per motius de feina, és quelcom voluntari.

De vegades quan tens moltes coses al cap, moltes preguntes per fer-te és millor callar, no dir res. És millor escoltar què diuen els altres, els que t’envolten, aquells que t’importen. És millor llegir, prendre notes i aprendre. És millor fer una anàlisi interna per posar en ordre les pròpies prioritats, per equivocar-te el mínim possible quan, finalment, decideixis exposar els teus criteris i les teves necessitats. Quan finalment decideixis trencar el silenci i llençar-te a la piscina d’una vegada, corrent els riscos que siguin necessaris però sabent que els estàs corrent i quines repercussions poden tenir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola maca, m'alegro de veure que tornes a escriure, ja saps que sempre entro però també em passa que hi ha cops que no sé que dir, això no vol dir que no hi sigui ehh!! bé un petonet, ens veiem aquests dies!
Patri (no sé xq no em deixa firmar)