La il•lusió no ho és tot

Cada vegada més il·lusió; cada vegada més implicació, més dedicació i més voluntat. Però ja m’ho imaginava, això no és tot.

Sóc psicòloga i d’aquí pocs mesos, com sabeu, també seré psicopedagoga. Però ara el que toca és parlar de plans d’empresa, de projectes de viabilitat, de capital, de salaris. I, esclar, és que es tracta de constituir una empresa, o una societat, digueu-li com vulgueu.

Som mestres, psicòlegs, psicopedagogs, filòsofs, som orientadors laborals. Però engegar una societat vol dir, alhora, ser empresaris. I això vol dir socis capitalistes, vol dir treballadors, vol dir moltes coses. Moltes coses que ens desorienten – i això que som orientadors! -. Vol dir hores i hores dedicades a escoltar a assessors fiscals, assessors jurídics, gestors, caixes i bancs. Però tots aquests assessors professionals no prendran les decisions per nosaltres. Aquesta és la nostra responsabilitat i no ho podem perdre de vista. El temps juga, en aquests moments, en contra nostra; anem a contrarellotge.

A mi només em queda seguir repetint: endavant companys!