¿Eres española?

1 d’agost. Fa dies que he de fer un regal, un d’aquells que et demanen molt concretament, i no el trobava enlloc. Sabia que era possible trobar-lo al centre, al carrer Portaferrissa, però certament em feia mandra anar-hi. A ple estiu, tanta gent... En tot cas, avui m’hi he decidit. He agafat el Metro, la línia 3 fins Plaça Catalunya. M’he sorprès de com estava de tranquil el vagó, ha estat un trajecte agradable. He sortit per la sortida de La Rambla preguntant-me què m’hi trobaria, feia temps que no hi havia anat.

He caminat uns metres. Hi havia molta gent, però res fora del normal. Quan he arribat al carrer Portaferrissa, m’ha aturat un noi tot preguntant-me si sóc espanyola. Sense intenció, en aquest moment, d’encetar un debat polític, li he respost que sóc de Barcelona. No ha fet falta que em digués res més, només veure-li la cara ja he sabut què estava pensant. Però ho ha dit: “Pues pareces inglesa...” Bé, m’ha ofert un llibre, tot explicant-me que no el venia que només en demanava allò que la gent n’hi volgués donar. Li he donat les gràcies i he seguit el meu camí, sense el llibre.

Uns metres més enllà, de repent he sentit: “¿Hablas castellano?”. “Ja hi tornem a ser! Me l’he quedat mirant, aquesta vegada sense donar cap resposta, només esperant que aquell home em donés els papers que duia a la mà. Però es veu que no n’hi havia prou. Es veu que aquells papers, que eren propaganda, els donava a canvi d’algunes monedes. Li he dit que no en duia jo de monedes i m’ha demanat un cigarret. Bé, cap problema, li he donat un cigarret. Aleshores m’ha preguntat: “¿Y cómo es que no llevas monedas? ¿Es que no trabajas?”. Uns segons de silenci. “Doncs miri, no. No treballo, no duc monedes i sóc de Barcelona”.

I és que és curiós. I no tinc res en contra dels turistes. Però sembla ser que no es pot ser rossa, ser de Barcelona de tota la vida i passejar pel centre de la ciutat durant l’estiu sense que la gent es pensi que ets un turista més.