dimarts, 31 de juliol del 2007

Set de vosaltres

Tinc set. Molts podeu pensar que és normal, que és estiu, fa calor i convé hidratar-se. No em serveix. La set que tinc no se saciaria ingerint líquids. La set que tinc és d'una altra naturalesa. Sí, té a veure amb l'estiu, però no amb la calor.
Aquest estiu serà diferent. He decidit que sigui diferent per motius personals, projectes que necessito concretar, idees que necessito posar en ordre. Avui és el meu últim dia de feina al lloc on he treballat durant els últims mesos. No és que comenci vacances, és que s'ha acabat el contracte. És aquest fet el que m'ofereix la possibilitat de tenir el temps que esperava per emprendre el vol, desplegar les ales i llençar-me a la piscina. I em sento satisfeta.
Però com deia, aquest estiu serà diferent. No sereu al meu costat molts de vosaltres. No diré els vostres noms, però vosaltres sabeu qui sou o això espero. Espero ser capaç de transmetre-us com sou d'importants per a mi, com us estimo tot i que no us ho digui prou sovint. Alguns ja heu marxat de viatge fa dies, d'altres us n'aneu avui, demà o durant aquesta setmana. Us trobaré a faltar. De fet, fa temps que us trobo a faltar. La vida dóna moltes voltes, tots emprenem diferents camins i cada vegada ens costa més trobar temps per compartir. Només volia dir-vos a TOTS que encara que la distància ens separi, us seguiré tenint presents. I és que pràcticament encara no heu marxat i ja tinc set de vosaltres!


© Mònica Colomer, 2007

3 comentaris:

Anònim ha dit...

És inevitable, arribats a aquest punt de la vida, que els camins es separin, ja sabem que no sempre és fàcil dedicar temps a tots els que estimem però i la satisfacció que ens emportem quan finalment aconseguim fer allò que volem? El nostre camí es separa avui. Ja ho saps que et trobaré molt a faltar la meva "psicologa de gratis", però desitjo que també sapiguem gaudir d'aquells moments on el camí per unes hores o dies ens torna a trobar.
Un petonet molt fort i molta sorta en aquesta nova etapa!

karimali ha dit...

No hi ha millor sensació que volar.Deixar la terra abaix i enlairar-se amunt, amunt...
I mai sentir enyorança pel que deixes, pel que creus que perds... Es una droga dura, volar sempre sol, lliure, donant la cara als vents i fent llengotes als que volen aferrar-se a la pols!
Benvinguda, reina! Ens vorem qualsevol dia per damunt dels cims! Força!!!!

Anònim ha dit...

Molt bé, fantàstic. Però, vols dir que set no s'escriu així, amb T?