Hi ha una persona, ella sap qui és, que m’ha volgut transmetre sempre el plaer de la lectura. No de qualsevol lectura, sinó d’aquelles que t’ajuden a créixer com a individu, a descobrir el món a través dels ulls dels altres, perquè de fet, ja està tot dit, tot explicat.
Mentre estudies sovint costa trobar temps per poder gaudir d’aquest plaer. A classe et demanaven que llegeixis no-sé-quants llibres de text, que sí, que et mostren corrents, teories, teories i paradigmes de la teva disciplina, que t’ajuden a preparar exàmens i poder-los aprovar; que, si vols, et donen una base per entendre a quin món disciplinari has entrat. Massa sovint aquests llibres els falta criteri, els falta humanitat, són buits d’emocions i també de reflexions. I el més preocupant és que difícilment t’obren les portes per esdevenir professional. Per ésser professional en el meu àmbit necessito fer vius els continguts, poder palpar-los, creure-me’ls i impregnar-me’n.
S’ha de viure, s’ha d’experimentar, pensar, pensar, pensar. No es pot viure ni experimentar-ho tot. Però, ja està tot dit, tot explicat. Per sort hi ha persones que han viscut i experimentat moments que un no viurà mai. Com a mínim, els podrem descobrir a través dels ulls d’altres. I és un plaer. Gràcies.
Mentre estudies sovint costa trobar temps per poder gaudir d’aquest plaer. A classe et demanaven que llegeixis no-sé-quants llibres de text, que sí, que et mostren corrents, teories, teories i paradigmes de la teva disciplina, que t’ajuden a preparar exàmens i poder-los aprovar; que, si vols, et donen una base per entendre a quin món disciplinari has entrat. Massa sovint aquests llibres els falta criteri, els falta humanitat, són buits d’emocions i també de reflexions. I el més preocupant és que difícilment t’obren les portes per esdevenir professional. Per ésser professional en el meu àmbit necessito fer vius els continguts, poder palpar-los, creure-me’ls i impregnar-me’n.
S’ha de viure, s’ha d’experimentar, pensar, pensar, pensar. No es pot viure ni experimentar-ho tot. Però, ja està tot dit, tot explicat. Per sort hi ha persones que han viscut i experimentat moments que un no viurà mai. Com a mínim, els podrem descobrir a través dels ulls d’altres. I és un plaer. Gràcies.
5 comentaris:
No hi ha de què. Vós les teniu totes.
- No és cert que tot ja sigui dit.La vida no és la literatura.
La vida és un joc que cada cop canvia de regles. Peró llegir és entendre les regles antigues. O així.
No hi ha res escrit pels que escriuen el seu propi destí.
. Peró té tote la raó el Kefe! Com més llegeixes més entens,i potser t'ajuda a no errar tant com ho fem. Deia Omar Kayyham que els savis no t'ensenyaran res, peró que la caricia de les pestanyes d'una dona et mostraran la felicitat.
No facis cas peró, els moros som massa romantics. Salut, companya!
Moniiii!! Ara?, probando probando!! Aquesta conexió infernal del treball no em deixava entrar als comentaris mai!! ja he llegit els "monòlegs" de l'Otger (jejje) i també el comentari aquell del dia 1 (què bo) quin exitazo que té aquest blog! Bé ja saps que et llegiexo i després "de passo" vaig pel del Sostres que és com un culebrón jajja
Apa, que aixó ja tira.. Aniré a fer el mico i presumir una mica a un blog que parla de la Xina. Els monolegs en mandarí poden quedar molt distrets.
Cuida't, Monique.
Publica un comentari a l'entrada