Diferents banys, diferents sensacions

Vaig créixer al mar. A la costa del Maresme. A la platja d’Arenys de Mar. No he pogut mai oblidar aquells primers anys de la meva vida. No crec que els oblidi ningú, perquè allò que vius durant la infantesa deixa sempre empremtes que no podem esborrar.

És per això que sempre defenso la platja, la mar. Cada vegada més persones coincideixen a dir que la platja és una horterada, que no s’hi pot anar, que és bruta, que hi ha molta gent, que els més petits molesten amb els seus crits, les seves corredisses, la seva manera de llençar-te sorra al damunt quan menys t’ho esperes. I sí, és cert hi ha molt mala educació. Hi ha famílies per les quals anar a passar el dia a la platja és una manera de desconnectar de les seves obligacions com a pares, tant és què facin els seus fills, a la platja tot s’hi val i a qui no li agradi que es foti! Sí, és cert...

Però hi ha altres maneres d’anar a la platja i poder seguir gaudint i delectant-se de la meravella que és fer un bon bany, un bany d’aquells que se t’endu ben endins. Ben endins dels teus propis horitzons. I aquest estiu ho he viscut una vegada rere altra.

Quan he estat aquí, a casa, he mirat sempre de no arribar mai a la platja abans de les dues. És aquella hora en què tothom marxa, és hora d’anar a dinar. Poc a poc t’adones que hi ha menys gent, que la llum esdevé més bonica perquè dibuixa reflexos per tot arreu. El mar també canvia. De colors, de formes i t’hi endinses i et deixes acaronar per les seves carícies.

Les platges de Cantàbria són diferents. Mai són plenes de gent, mai les hi he vist. Allò més màgic d’aquestes platges són les marees. Et despisten perquè mai saps si hauràs de caminar més de cinc minuts abans de poder-te mullar els peus a les seves aigües fredes o si n’hi haurà prou que facis deu passes. El mar Cantàbric és fantàstic! La seva aigua recorre tot el teu cos i la seva fredor et convida a deslliurar-te de tot.

I també hi ha les Illes Medes, també amb els seus contrastos, els seus secrets, les seves sorpreses. Tenir la possibilitat d’arribar-hi, amb companyia de la família, assegurar bé la barqueta i llançar-te a l’aigua, tan ràpid com pots, perquè l’enyoraves. L’enyorança sana d’estar-te banyant i que sis o set peixos d’uns quaranta centímetres de llargada vagin nedant al teu voltant. Tot plegat sembla una dansa, un ritual.