La majoria de persones que em
coneixen bé saben com he viscut aquest últim any. Saben les dificultats amb què
m’he trobat: unes condicions laborals que no són, ni molt menys, les òptimes;
metges, proves, esperes diagnòstiques i de decisions mèdiques, dues
intervencions quirúrgiques, la segona de les quals encara me n'estic
recuperant, etc.
També, la majoria de persones que
em coneixen bé saben la meva manera d’entendre la felicitat. Per a mi la
felicitat no és un ser, no és un valor absolut. Penso que només quan un ja ha
viscut molts anys pot fer una valoració global sobre si ha viscut una vida
feliç o no, si està satisfet amb com li ha anat en general, si ha viscut com
volia i allò que desitjava.
Mentrestant però, jo la visc com
un estat, la felicitat. Per a mi no és més que moments que et fan volar,
moments que et sembla que podries arribar a tocar les estrelles amb les mans
només que les alcessis. De vegades aquests moments perduren més i d’altres són
tan fugissers que et sembla que s’escapen, però ja els has viscut, són teus i
ningú te’ls podrà prendre, ja.
I aquest 2014, ha estat ple d’aquests
petits grans moments feliços: trobades inesperades a llocs inesperats amb gent
inesperada. Trucades inesperades a hores intempestives que m’han impulsat a
sortir de casa sense tenir-ho previst. Les nits a Rocafort amb bons amics,
especialment un. Les tardes de cafès o claretes a La Lola amb els interminables
i impagables debats sobre la naturalesa d’homes i dones que, pràcticament
sempre em feien acabar plorant de riure – que gran ets, baby! –. Les tardes i
vespres al Golden amb les meves nenes i, amb elles també, tants sopars i
celebracions – sou les millors –. Les
nits al Medi i Balmes amb tota la seva gent, alguna d’ella molt important. Els
mil moments amb els germans que, a més de germans, són amics. Les copes preses, per molt que a molts els
sorprengui, amb la família. Port de la Selva. Arenys i els amics d'allà i les paelles i concerts al
TottaNua, els partits de voley i els genolls pelats. El curs que tanta mandra
em feia fer i on vaig riure tant i vaig conèixer gent genial, entre ells la
persona més important que he conegut aquest any. Les nits a Legalitat amb
grans converses sobre la vida, de què tant he après i on tant he rigut. Les
tardes i vespres a la Bodegueta de Gràcia, també les nits a Secretari Coloma. I l'últim cap de setmana abans d'ingressar a l'hospital. I el confort i suport rebuts tot i
haver-me equivocat en alguns moments. Segur que me’n deixo moltíssims però,
si no paro, no acabaria mai.
També he après força coses durant
aquest 2014: no creure en el Tot
sortirà bé ni en el Sempre que em
necessitis hi seré. Són expressions que m’han fet aprendre una cosa més important: és millor no
esperar res. Si no esperes res, res et decep. Si no esperes res, tot el que reps
són sorpreses i sense sorpreses es perd molt la màgia de la vida. I quan dic no esperar res,
no em refereixo a no tenir il·lusions, no projectar o no tenir objectius, ni molt menys! En tinc molts
pel 2015!
En fi, el missatge que vull
transmetre és que passar mals moments no és incompatible amb la felicitat. Tot
depèn de la manera com els afrontem, de la nostra actitud i de la gent que ens
envolta.
