Fa anys vaig deixar de creure en els contes de fades. No són més que això: contes. Històries que els succeeixen a protagonistes de mons fantàstics, irreals. La vida, la realitat, està feta d’una altra manera, d’una altra matèria. No hi ha varetes màgiques que converteixin quatre draps en elegants vestits; carbasses en carrosses ni ratolins en cavalls ni xofers.
I si per un moment t’ho creus, si per un moment creus en la màgia, segur que no perdràs cap sabata que et faci casar amb el príncep. A les dotze, tot haurà acabat. Quina hora és?
I si per un moment t’ho creus, si per un moment creus en la màgia, segur que no perdràs cap sabata que et faci casar amb el príncep. A les dotze, tot haurà acabat. Quina hora és?
1 comentari:
quina gran veritat, en el mon real nomes hi ha veritats, els contes son per les animacions
Publica un comentari a l'entrada