dilluns, 3 de setembre del 2007

Perseguir un somni

Ostres! Quin mal de cap! Fa temps et van oferir formar part d’un projecte, un projecte fantàstic que et va semblar engrescador. Un projecte en què podries desenvolupar la teva carrera professional. I, esclar, vas acceptar.

D’això ja fa temps. I sabies, i vas repetir-ho una vegada i una altra, que seria difícil, que aquestes coses requereixen temps, constància, voluntat... D’això ja fa temps i segueixes pensant el mateix: temps, constància, voluntat.

I no només ho saps tu, també ho saben els teus companys que, a més, són els teus amics. Però sembla que no n’hi ha prou. No n’hi ha prou de saber-ho. Ja fa temps i ara ja hem dit: O això arrenca d’una vegada o pleguem! Però no em vull rendir, vull intentar-ho una mica més. No fins que ens ofeguem, no. Però si fins que no estigui completament segura que això ja no té solució.

I hi dediques temps, intentes ser constant i posar-hi voluntat. Però és que a sobre existeix un altre factor que per desgràcia no es pot controlar, la sort! I és trist, ja que un bon projecte no hauria de dependre de la sort, però sí, hi juga un paper.

I vosaltres sabeu de què parlo. Però ànim companys, tirem-lo endavant!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es tracta de voler-ho molt, molt, cada vegada més. Allò que es vol molt, allò que es persegueix de manera total, s'acaba aconseguint. Voluntat, voluntat i voluntat. Ànims!

civisliberum ha dit...

Els projectes no son mes que projectes per molt engrescadors que siguin i no tots surten a la primera, però l’ésser humà te quelcom que amb voluntat i desig es pot arribar a fer del projecte una realitat. No parlem de sort, ja que aquesta quasibe mai existeix, la mateixa es cerca amb voluntat, no apareix.

Si es el teu somni, lluita per ell.

Anònim ha dit...

Tots aquests mals de cap formen part dels projectes; d'alguna manera esdevenen l'element motivador, però de vegades són més un element desmotivador.
El primer que has de fer és PENSAR, pensar més encara (si, per molt que no ho sembli, es pot pensar més...) i si realment és el teu somni, la teva il·lusió, només tú saps que hi dedicaràs TOT el que calgui per que tiri endavant.
En aquest cas concret, jo vaig dedicar moltes hores (i molts quilòmetres) a pensar-ho i el resultat ja el saps.
Remember:"un bon scout xiula davant les adversitats!". Ànims. Petons