Per molts anys Marta!

Ja fa molts anys que ens coneixem. I també en fa molts que no ens veiem com abans, que hem escollit camins que ens porten a viure la vida de manera diferent. Però ets d’aquelles amigues que sempre tinc present. Hi ha sentiments i vivències que no poden ser esborrades pel pas del temps. Vàrem créixer juntes, vàrem passar juntes els anys que probablement més marquen la vida d’una persona. Te'n recordes? Sí, segur que sí! Durant aquells anys vas ser una de les persones amb qui més vaig riure, una de les persones amb qui més i de qui més vaig aprendre. Amb qui vaig prendre les primeres cerveses, els primers vinets i els primers whiskys (esclar, tu whisky sol, que deies que feia dona dura). També durant aquells anys vam viure els primers grans amors d’una i de l’altra. I també vas ser una de les primeres persones a qui vaig ser capaç de dir-li allò que pensava cara a cara, vaig aprendre que, de vegades, és millor escopir tota la merda que portes dins per poder fer net i continuar endavant. I hi va haver moments durs. Però aquests ja no compten, d’aquells només en queden les anècdotes. I avui fas 28 anys i ets lluny, a Mali. I et trobo a faltar i tinc ganes que tornis per poder fer aquell sopar que fem cada any. Així que ja saps! Gaudeix del viatge, però reserva forces per quan tornis, que aquella nit sempre és llarga! Per molts anys bonica.