Ahir va ser una nit especial, diferent, nova. Gràcies! Certament va ser un gran regal, la millor manera de passar la nit del meu aniversari, l’acollidora intimitat dels qui hi vam ser. Hem tardat anys a fer-ho, però ja no ho hem de deixar de fer.
Amb tu, germà gran, hi vaig viure fins fa poc, fins que va arribar el moment que vas voler abandonar el niu. Normal, coses de l’edat! Mai vam estar massa units, érem molt diferents. Diferents maneres de ser, diferents maneres de pensar, diferents maneres de conviure. I, clar, les baralles, sempre! I ara ho recordem i riem. I des que no vivim junts estem molt més units i, sobretot, des d’ara fa un any, després d’aquella abraçada.
Amb tu, germana petita, no hi he viscut mai. Però sí que hem conviscut. Cada estiu, quan érem encara petits els tres, passàvem el mes de juliol al quart pis d’Arenys. Tu i jo dormíem a la mateixa habitació i, sovint, em despertava a mitjanit i et tenia a sobre, com si fossis un koala. Després, és cert, durant la meva adolescència no ens vèiem prou sovint. Jo tenia els meus amics aquí i cada vegada passava menys temps a Arenys. Però aquest any ens hem retrobat i hem estat més properes que mai. Sobretot després d’aquella conversa, d’aquelles llàgrimes.
I el sopar d’ahir va resultar esplèndid. Esplèndid pel menjar, pel beure, i pels sis que hi érem. Fantàstic.
2 comentaris:
-Fa disset anys la meva germana petita i jo varem deixar de veurens.Una discussió estúpida...I saps, fa temps que la vull trobar. He provat fins i tot entrant a bases de dades prohibides. I res, noia. Per aixó m'agrada tant aquest retrobament vostre. I amés feia molt bonic dues noies tant maques plorant a llàgrima viva i abraçades.Ja et dic que sóc un faba! Peró era entendridor.
-Esgotador escoltar problemes amorosos Sostres.stop. Necessito assistència psicològica. stop. I need you, missis.Stop. Ja veus quines hores.stop. Help me!. Stop
Publica un comentari a l'entrada