Ulls clucs. Sents aquell aire alhora conegut i inexplicable que et reconforta, que et fa oblidar que hi ha moments que sembla que res no tingui sentit. Aquell aire que et recorda que la vida és plena de moments màgics, de plenitud.
I ets a la platja i et sembla impossible sentir-te així ara, després d’aquella calor que no t’ha deixat respirar, d’aquell sol que s’aferrava a la teva pell mirant de cremar-la. Ara només penses en aquest plaer que fa que els pèls se’t posin de punta, i no perquè tinguis fred, no. Se’t posen de punta perquè t’adones d’allò que estàs sentint.
S’està fent tard, les hores han passat pràcticament sense que te n’adonessis i ara no vols que s’acabi, no vols que se t’escapi, però el temps no s’atura i saps que no hi ha remei. Però d’això es tracta: et sents feliç per haver compartit aquest temps amb persones tan importants per a tu. D’haver tingut aquesta oportunitat de riure amb elles, d’haver-hi conversat, d’haver-hi estat i que hi hagin estat. Però aquests moments són això, moments. Perquè si perduressin, si es convertissin en un SER enlloc d’un ESTAR o un SENTIR-SE deixarien d’aportar-nos aquestes sensacions de felicitat.
I ets a la platja i et sembla impossible sentir-te així ara, després d’aquella calor que no t’ha deixat respirar, d’aquell sol que s’aferrava a la teva pell mirant de cremar-la. Ara només penses en aquest plaer que fa que els pèls se’t posin de punta, i no perquè tinguis fred, no. Se’t posen de punta perquè t’adones d’allò que estàs sentint.
S’està fent tard, les hores han passat pràcticament sense que te n’adonessis i ara no vols que s’acabi, no vols que se t’escapi, però el temps no s’atura i saps que no hi ha remei. Però d’això es tracta: et sents feliç per haver compartit aquest temps amb persones tan importants per a tu. D’haver tingut aquesta oportunitat de riure amb elles, d’haver-hi conversat, d’haver-hi estat i que hi hagin estat. Però aquests moments són això, moments. Perquè si perduressin, si es convertissin en un SER enlloc d’un ESTAR o un SENTIR-SE deixarien d’aportar-nos aquestes sensacions de felicitat.
1 comentari:
A vegades som tan capritxosos, que no ens adonem del que tenim, és més n'hi ha alguns que acostumen a desitjar allò que no tenen, menyspreant el que estan vivint en aquell moment. Conclusió: al final res de res.
Només gaudint dels moments, dels bons records, d'aquella tarda vora al mar, de la teva companyia...aquestes coses que ens omplen i que mai hem de deixar de valorar.
Publica un comentari a l'entrada