Sí, mirar el món des d'una altra finestra. O potser, més aviat, mirar-hi la vida.
Aquesta vegetació inspiradora, el cel ras, sentir cantar els ocells, no veure gairebé ningú o ànimes lentes passejant.
La vida sembla aturar-se aquí. Aturar-se, la vida? La vida de qui? No pas la meva. La meva no ha parat de moure's i avançar ni un moment des de fa mesos.
Perquè no és només el que es veu a través de la finestra. És, també el que hi ha quan miro endins.
Projectes personals, nous aprenentatges. Mentre es visqui s'ha de seguir aprenent, sempre..
Projectes de vida comuns i en comú. Situacions que mai hauria pensat que viuria però tot m'hi ha conduït. ELL m'hi ha conduït.
Molta emoció. Moltes ganes. Molta energia. Molta il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada