Hi havia una vegada una nena petita que vivia en el cos d’una
adulta forta, segura, optimista i alegra. S’hi sentia protegida. Però quan hi
havia tempesta i començava a ploure, a la nena li agafava por. Necessitava que
l’abracessin i li xiuxiuegessin a cau d’orella que tot aniria bé.
Ella encara s’ho creia i la reconfortava.
I és que les paraules tenen el valor que volem donar-los.
© Mònica Colomer, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada