Primera consulta amb el Dr. Prats, ara fa vora d’un any.
- Bon dia Mònica. Com estàs? No ens coneixíem però ja en tenia ganes. M’han
parlat molt de tu i del teu cas a les sessions clíniques.
Després, les típiques preguntes per a la història clínica. Tot tranquil, afable
i, fins i tot, còmode. De sobte però, després de la meva resposta negativa a la
pregunta de si tenia fills, la GRAN PREGUNTA: I vols ser mare?
Vaig estar segura que darrera d’aquella pregunta tot canviaria. L’espai i
el temps van quedar congelats en aquell instant, que va semblar una eternitat. Tot
i que mirant de ser objectiva, crec que la resposta va ser immediata: SÍ!
És possible que no sempre ho hagués tingut clar, però en aquell moment...
Ni una llàgrima, ment totalment freda. Escoltar atentament les explicacions
del doctor. I això sí, el pensament que una de les pitjors coses que li pot
passar a una dona és el fet que li sigui negada la possibilitat de decidir si
vol viure l’experiència de la maternitat.
Encara queda un temps per saber com evolucionarà tot...
©Mònica Colomer, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada