Com han passat els anys

Pràcticament sense adonar-te’n has arribat aquest punt. Vius un bon moment, no et pots queixar. Fa temps que et sents a gust amb la feina que fas, tens projectes a curt termini que t’il·lusionen i una família que sents, cada vegada, més a prop. Ja t’havien dit que aquest moment arribaria, que, de sobte, la família passaria a ocupar els primers llocs; que, si no hi ha entrebancs, sempre hi és i tu sempre per a ells. Però fas una ullada cap enrera i recordes intensament cadascuna de les persones que d’alguna manera t’han conduït aquí. És cert que hi ha gent que ha passat per la teva vida sense deixar cap empremta. Però encara ho és més que n’hi ha que t’ha marcat per sempre. Que, tot i que hagin passat tants anys, no aconsegueixes sentir que no han format part de tu, que encara en formen. I és estrany...

És estrany recordar tan vivament les seves cares, la seva manera de ser, les seves paraules... i que et sembli, fins i tot, que encara les pots acariciar. Mes ja no hi són, el temps us va separar aparentment sense motius. I, ja se sap, el temps no retrocedeix, sempre avança i avança i ja mai podràs recuperar els anys que vas passar al seu costat. Això sí, sempre en conservaràs els records i els estaràs agraït per haver compartit tots aquells anys amb tu i, si algun dia et necessiten, miraràs de fer-los costat.