diumenge, 22 de març de 2020

Paraules de fa un mes i mig

10/02/2020

Fa mig any ja que en tinc 40. Potser ja ha arribat el moment de començar a viure els  somnis que he anat tenint durant aquest recorregut. Potser, també, abans caldria recordar-ne alguns que van quedar massa enterrats. Potser, també, abans convindria acabar-ne de definir alguns.
 
Fa massa temps que vaig tirant com per inèrcia. Vaig tirant per sortir de situacions que no em permeten, precisament, viure aquests somnis. Però el temps és impecable en les seves trampes i sovint caic en l'error de pensar que és infinit. Perdó, mentida! Ell sí que n'és, d'infinit. Qui no ho és sóc jo, ni cap de nosaltres, de vosaltres.
 
I ara m'entra el neguit. El neguit d'haver de córrer per intentar atrapar-lo. No pretenc que s'aturi, és impossible. Però sí tenir la sensació que frena i que li puc guanyar el pols en aquest moment.
I no és pas que els meus somnis siguin res de l'altre món, eh. Qui no vol tenir un projecte de vida que li proporcioni la tranquil•litat, serenitat, calma i, en definitiva, FELICITAT amb si mateix i amb els qui estima? Una vida que el faci sentir que tot té sentit i és coherent?
 
Tan sols és això, la vida. I ja toca trobar el camí per a viure aquests somnis que, potser algun dia us explicaré.

Cap comentari: