dissabte, 31 de desembre de 2016

Sobre el 2016


Què puc dir-ne? Hi ha tantes coses que he viscut durant aquest any que resulta complicat resumir-les. O no tant.
Molt possiblement ha estat l’any que més canvis he experimentat. Quan miro enrere encara em costa de creure on era fa un any i on sóc ara.
Ha estat l’any que he abandonat la ciutat que em va veure néixer i créixer, que sempre he sentit tan meva i que mai hauria imaginat marxar-ne.
Ha estat l’any que, arrel d’aquesta decisió, he pogut dir adéu definitivament al centre que m’havia estat oprimint professionalment els darrers gairebé deu anys. I que, gràcies a això, i a les persones que estan confiant en mi, he recuperat la il·lusió per la meva feina i per somiar nous projectes.
Ha estat l’any que he deixat el pis on m’havia estat més de quatre anys, on tant hi vaig viure i on tant hi vaig aprendre. Sobre la vida, sobre mi mateixa, sobre els meus límits... la diferència entre estar sola o sentir-s’hi: mai m’hi vaig sentir.
Ha estat l’any que segurament més decisions he pres. Prescindint de les pors. I les he preses precisament per ser on sóc ara. Vivint amb la persona a qui ESTIMO. Per continuar creixent al seu costat, per continuar vivint la MÀGIA que em va impregnar quan em vaig topar amb ell i poder construir un present i un futur plens d’IL·LUSIONS.
Prescindint de les pors, deia. Perquè clar que n’hi ha. Pors i nostàlgia. O us penseu que jo no us trobo a faltar? Doncs sí! Però segur que aquest any que demà comença continuarem trobant temps per gaudir plegats, que seixanta quilòmetres no aconseguiran distanciar-nos.
I res, que condueixi on condueixi el camí, m’alegro d’haver-lo iniciat perquè ho he fet deixant-me guiar pels sentiments, que penso que és la única manera de poder ser feliç.
Bon any nou!

dijous, 13 d’octubre de 2016

Dies grisos

Tarda plujosa de tardor a Barcelona. Hi he arribat massa aviat. M'aixoplugo del ruixat en un cafè. Observo, a través de la finestra, els individus que circulen pel carrer. Cares tristes, cares llargues, cares agres. Dies grisos. S'està fent l'hora. Vaig a treballar.


divendres, 3 de juny de 2016

Des d'una altra finestra




Sí, mirar el món des d'una altra finestra. O potser, més aviat, mirar-hi la vida. 

Aquesta vegetació inspiradora, el cel ras, sentir cantar els ocells, no veure gairebé ningú o ànimes lentes passejant.


La vida sembla aturar-se aquí. Aturar-se, la vida? La vida de qui? No pas la meva. La meva no ha parat de moure's i avançar ni un moment des de fa mesos.


Perquè no és només el que es veu a través de la finestra. És, també el que hi ha quan miro endins. 


Projectes personals, nous aprenentatges. Mentre es visqui s'ha de seguir aprenent, sempre..


Projectes de vida comuns i en comú. Situacions que mai hauria pensat que viuria però tot m'hi ha conduït. ELL m'hi ha conduït.


Molta emoció. Moltes ganes. Molta energia. Molta il·lusió.

dijous, 5 de maig de 2016

La màgia de Formentera

 
03/08/2015
 
 


Sensacions, emocions, sentiments. Un regal per als sentits. Tots. El més evident, la vista. Per la majestuositat dels paisatges, els contrastos de colors, de llums. No deixes d’afinar-la perquè a cada segon quelcom et sorprèn. Però sense l’ajuda dels altres no seria el mateix, ni de bon tros.
De la vora del mar estant, aquests colors turquesa tan espectaculars no t’arribarien tan endins si no anessin acompanyats del suau xiuxiueig de les ones, de l’aire que t’acaricia la pell, de l’olor de la sal marina en barrejar-se amb la vegetació que hi ha a tocar, de la fina sorra que recorre el teu cos quasi imperceptiblement.



© Mònica Colomer, 2016
 

dimarts, 3 de maig de 2016

El conte de la nena petita


Hi havia una vegada una nena petita que vivia en el cos d’una adulta forta, segura, optimista i alegra. S’hi sentia protegida. Però quan hi havia tempesta i començava a ploure, a la nena li agafava por. Necessitava que l’abracessin i li xiuxiuegessin a cau d’orella que tot aniria bé.
Ella encara s’ho creia i la reconfortava.
I és que les paraules tenen el valor que volem donar-los.



© Mònica Colomer, 2016