dissabte, 31 de desembre de 2016

Sobre el 2016


Què puc dir-ne? Hi ha tantes coses que he viscut durant aquest any que resulta complicat resumir-les. O no tant.
Molt possiblement ha estat l’any que més canvis he experimentat. Quan miro enrere encara em costa de creure on era fa un any i on sóc ara.
Ha estat l’any que he abandonat la ciutat que em va veure néixer i créixer, que sempre he sentit tan meva i que mai hauria imaginat marxar-ne.
Ha estat l’any que, arrel d’aquesta decisió, he pogut dir adéu definitivament al centre que m’havia estat oprimint professionalment els darrers gairebé deu anys. I que, gràcies a això, i a les persones que estan confiant en mi, he recuperat la il·lusió per la meva feina i per somiar nous projectes.
Ha estat l’any que he deixat el pis on m’havia estat més de quatre anys, on tant hi vaig viure i on tant hi vaig aprendre. Sobre la vida, sobre mi mateixa, sobre els meus límits... la diferència entre estar sola o sentir-s’hi: mai m’hi vaig sentir.
Ha estat l’any que segurament més decisions he pres. Prescindint de les pors. I les he preses precisament per ser on sóc ara. Vivint amb la persona a qui ESTIMO. Per continuar creixent al seu costat, per continuar vivint la MÀGIA que em va impregnar quan em vaig topar amb ell i poder construir un present i un futur plens d’IL·LUSIONS.
Prescindint de les pors, deia. Perquè clar que n’hi ha. Pors i nostàlgia. O us penseu que jo no us trobo a faltar? Doncs sí! Però segur que aquest any que demà comença continuarem trobant temps per gaudir plegats, que seixanta quilòmetres no aconseguiran distanciar-nos.
I res, que condueixi on condueixi el camí, m’alegro d’haver-lo iniciat perquè ho he fet deixant-me guiar pels sentiments, que penso que és la única manera de poder ser feliç.
Bon any nou!

Cap comentari: