Lluitar per les persones que t’importen

Parlo molt sovint de la importància que dono a les persones que formen part de la meva vida perquè sense elles, evidentment, la meva vida seria diferent.

Del que potser no he parlat tant fins ara – si és que ho he fet alguna vegada - és de la importància de poder escollir qui vull que en formi part. I li dono importància perquè sóc conscient que no sempre és fàcil aquesta elecció.

Tots ens creuem amb moltes persones al llarg del temps. Amb algunes hi interactuem tot i saber que no en tornarem a saber res; amb d’altres potser hi mantenim el contacte durant una temporada. Amb aquestes últimes poden passar, com a mínim, dues coses: que t’interessi mantenir-les o no. Durant els últims mesos he conegut algunes persones, no moltes, que formen part d’aquest grup que m’agradaria conservar. Les raons d’aquesta elecció són diferents en cada cas perquè tothom és diferent, és clar. Però totes elles m’han aportat coses molt positives i s’han guanyat el meu afecte i respecte. Potser m’estic embolicant una mica, no ho sé...

Bé, el cas és que aquesta setmana, per causes que ara no analitzaré, he dubtat de si m’havia equivocat a l’hora d’escollir una d’aquestes persones. Durant unes hores, o uns dies, he dubtat seriosament si l’havia jutjat malament, si realment era la persona que pensava que havia conegut o que pensava que començava a conèixer, si realment mereixia la confiança que li havia anat donant durant aquest temps. I davant aquesta situació només veia dues opcions, dos camins: el primer, allunyar-la del meu cercle, de la meva vida. El segon, lluitar i intentar trobar la veritat.

Finalment, m’he decantat pel segon. Per què? Perquè realment m’importa la seva amistat. Perquè mai m’ha agradat rendir-me a la primera. Perquè penso que de vegades hi poden haver malentesos que ens portin a prendre decisions precipitades i, per tant, probablement equivocades.

Evidentment el temps dirà si m’he equivocat o no, però ara mateix em sento molt bé amb la meva decisió. Va valdre molt la pena la conversa que vam mantenir i l’estona que vam passar després. Va tornar a ser una gran nit! I ara torna a ser a les nostres mans, i només nostres, demostrar-nos la nostra confiança i amistat.