Felicitat desbordant. Dolça
intimitat. Mirades que t’acaricien. Carícies que et fan l’amor. Paraules que
t’abracen i abraçades que semblen dir-ho tot. Tot encaixa. Tot és perfecte. Tot
transcorre a l’hora. Primer una cosa, després una altra. Sense necessitat de
pensar. Tot flueix. Fluïm. Fàcil. Divertit. Apassionant. Fantàstic.
Un comentari desafortunat en un
mal moment. Plaf!
Les mans al cap. Posat seriós.
Gravetat a la veu. Ja no es busquen les mirades. Petons tímids, somriures
maquillats quan els ulls es troben. Copets joganers per trencar un gel massa
fred. Carícies que esgarrapen. No hi ha abraçades. Només aquesta calma tensa
dels núvols tempestuosos que han cobert la màgia i volen descarregar en forma de
llàgrimes.
© Mònica Colomer, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada