Voldries fer arribar paraules de suport a persones que saps que ara mateix ho necessiten. Ho saps, tot i que no t’ho han volgut fer saber. Hi ha coses que senzillament se saben. Ho saps perquè se’ls veu a la cara, se’ls nota a la veu. I la impotència t’atura perquè no trobes aquestes paraules ni res que les substitueixi, no saps quin gest fer per tal que se sentin més protegides, menys soles. Voldries donar-los respostes. Abans, no obstant, caldria saber les preguntes. I segurament és això el que és veritablement important, conèixer les preguntes que hem de fer-nos a nosaltres mateixos, d’altra manera, mai assolirem les respostes.
1 comentari:
De vegades és més important pels altres saber compartir i respectar el silenci perquè més tard puguin brollar les paraules.
Quan hi ha espai per compartir el silenci, es crea el camí de les paraules
Publica un comentari a l'entrada