“Que el meu infeliç final et serveixi d’advertència per evitar la imprudent conducta que l’ha ocasionat... Compte amb els desmais... Encara que en el moment poden tenir un agradable efecte regenerador, creu-me que, al final, si es repeteixen gaire sovint i en estacions inadequades, resulten destructius per l’organisme... El meu destí n’és una prova... Moro màrtir del dolor per la pèrdua de l’Augustus... Un desmai fatal que m’ha costat la vida... Compte amb els desmais... Un atac de bogeria no és ni una quarta part tant perniciós; és un exercici físic i, si no és excessivament violent, gosaria dir que les seves conseqüències són propícies per a la salut. Enfolleix sempre que vulguis, però no et desmaïs.”
L’anterior fragment, extret de l’obra Amor i Amistat de Jane Austen, em convida una vegada més a fer-me forta, valenta, a lluitar contra les adversitats, que segur que sempre arriben. En aquest cas es tractava de la pena en què es veu immers el personatge després de la mort del seu amor. Però tant és, és aplicable a tot. Un desmai amaga feblesa, rendir-se. Enfollir, en canvi, vol dir mantenir-se viu, revelar-se contra allò que no creus just, i seguir lluitant.
Així que, enfollim tots! Això sí, sense apartar-nos del nostre camí!
L’anterior fragment, extret de l’obra Amor i Amistat de Jane Austen, em convida una vegada més a fer-me forta, valenta, a lluitar contra les adversitats, que segur que sempre arriben. En aquest cas es tractava de la pena en què es veu immers el personatge després de la mort del seu amor. Però tant és, és aplicable a tot. Un desmai amaga feblesa, rendir-se. Enfollir, en canvi, vol dir mantenir-se viu, revelar-se contra allò que no creus just, i seguir lluitant.
Així que, enfollim tots! Això sí, sense apartar-nos del nostre camí!
3 comentaris:
Hola a tots
Crec que un desmai no te per que amagar una feblesa, pot esser nomes un moment del temps en que un és trova més baix d'anims.
Pero animo a tothom a revelar-se contra allo que no consideri just.
Enfollir és la valvula de seguretat del cervell per lliurar-se, encara sigui momentani, de la frustració, la mediocritat i fins i tot l'avorriment. Tenim un cervell creatiu i volem encaixar-lo dins d'uns parametres comodes i acceptables. La follia com dius es rebel.lió. Hi ha qui viu sempre en aquest terrible estat. Abans els hi deien artistes, bohemis,etc. Negar l'estupidesa acceptada pel comú és de boixos, francament.
I que Déu beneixi els estupids, doncs ells heretaran la terra!
Salam, Madame.
Bon dia.
Publica un comentari a l'entrada